L'aixeta: de desembre 2022
—No, jo... —Si em deixes viure amb tu, et lliuraràs de la mala sort —La veu era ronca, com la d'un mafiós. Es va incorporar i, amb el llom doblegat, se'm va refregar per les cames. «Per què no tenir un gat?», em vaig dir. Vivíem junts, però…