Imatge lliure de drets a Canva1. La prosa Ella, que sembla enemiga de la lírica, hi va de bracet, com la lletra lligada. Sense lletres de pal sec no destaquen les romanes. Tot el que és frèvol pot esdevenir transcendent. L’espai de prosa en…
com fer mal a la bellesa/ sols perquè no pots follar-te-laJaume C. Pons Alorda dins El corc Tot home és un violador en potència,tota dona una prostituta en potència.Això és l'únic que queda quan se'n va el vel de felicitat, de tendresa,que
VICH, Miquel Àngel Bufardins Col·lecció de momentsÉs amb les mans que fas art,és amb el pensament, la poesia.Amb les imatges t'amagues,i amb el silenci mostres.La delicadesa acompanyales teves mans colrades,l'inefable esdevé granític.Les le…
Obres de Josep Maria SubirachsNomés amb temps i contrast,la vida, fugint d'algun túnel,pot esdevenir aquest Subirachs.Aquell que aplega cel i terra,que s'allibera ell i et fa vibrar a tu.I ho fa amb l'embolcall de l'obra,amb la pensa com a
Repte poètic visual 377 Paisatge de muntanya dins Relats en catalàEntre el costat obac i el solellat,l'art n'és un reflex, un clarobscur.Fet de realitat i d’imaginació,de progrés i de bellesa.Cercant la mediocritat de l'excel·lència,contras…
Bellissima descripció de la Nit de Sant Joan. La foscor ens iguala, encara que siguem ben diferents.Aferradetes, Helena. Paula,Em fa il·lusió que t'agradi, igual que em fa il·lusió aquesta nit. Mi celebración más recordada y ya antigua de e…
La poesia, quan t'arriba a l'ànima, és com aquesta flor, que no perd el seu color ni enla seva ombra. Llum i ombres, rosa i espines, dualitats. L'equilibri entre lo que és positiu i negatiu. Cada ombra té la seva llum, i cada color, la seva…
La cua d’un estel. Un riu que de la deu arribarà a la mar. La marca d’aigua que és al fons de tot. Aquell traç segur de quan dibuixes, el deix tan dolç de quan parles. La cinta d'un film en sessió contínua, el punt de llibre que et recorda
Com l'oli que prové d'un trull, així tu t'esprems per poder escriure això. Sempre hi haurà alguna escletxa per on transcendeixi la vena poètica. El gel de l'hivern, amb el sentiment petrificat, anhela transformar-se en alguna cosa més, com
Anar endavantamb les mans agafadescom dues lletres.Amb el futuren la roda davanterai el passat en la posterior.Durant una posta de sol,que connecta el diaamb la penombra.I amb una figuració que llueixsobre un fons abstracte. Allò que vaig c…
Només l'ajuda,en travessar la vida,del teu paraigües.El que és cada poema,sempre tan bell com útil. Els clàssics s'estudien a classe.Les cobertes són una finestra oberta,amb un títol que n'és la maneta.Cada volva de pols és una lletraque s'…
i la prosa inacabable de la joventut, de la maduresa i molt més enllà. També he passat del guix que s’esborra I del bolígraf auster, constant, el reconeixement de la tinta impresa. però és que estimo tot el que faig. Això és la meva virtut