Ara que el cel ja no és d’un blau exuberant i ha començat a fer-se fosc com l’estalzí, és ara, quan més viu se’m fa el record d’aquells petons deixats a l’atzar, i per l’atzar deixats en els millors punts del meu cos.
Ara que el cel ja no és d’un blau exuberant i ha començat a fer-se fosc com l’estalzí, és ara, quan més viu se’m fa el record d’aquells petons deixats a l’atzar, i per l’atzar deixats en els millors punts del meu cos.